Montornès del Vallès es va formar a partir del segle XIX al voltant de l’esglèsia de Sant Sadurní, comprenia la vall de Montornès més tard anomenada Sant Miquel.
El castell de Sant MIquel cita de l'any 1109 va ser propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el va vendre als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Des d'aquest moment el poble va passar d'anomenar-se Palau d'Ametlla a Montornès.
I mirant cap enrere en el temps, la recerca arqueològica ens confirma la presència a la zona d’assentaments neolítics. Especialment Montornès té menció en les pàgines de la història de Catalunya pel fet que va ser aquí on es va lliurar la darrera batalla de la Guerra dels Remences, el 4 gener de 1485.
Els següents cent anys vénen marcats per l’estancament poblacional i la vida agrícola, amb els alts i baixos derivats de la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, el bandolerisme i la Guerra del Francès.
GUERRA DELS REMENCES
Bartomeu Sala va ser un humil pagès que no estava d’acord amb el abusos que patia el proletariat de la zona. Per aquest motiu, van fer una revolta contra Pere Anton de Rocacrespa que era el senyor feudal. Després d’una dura i llarga batalla, Bartomeu Sala aconsegueix la victòria, oferint-la als seus companys els pagesos de Montornès del Vallès.
En honor a aquesta batalla, cada any la colla de gegants del poble, reviuen aquell moment amb el ”Ball de la Batalla” protagonitzat pels dos gegants del poble: El senyor feudal Pere Anton de Rocacrepsa i el pagès Bartomeu Sala.
CIUDAD SATÉLITE RIERA- MARSÀ
La Ciutat Satèl·lit Riera Marsà, popularment coneguda com "el Polígon", i ara denominada al barri de Montornès Nord es va a inaugurar oficialment al febrer de 1965,
però de fet les obres per construir els primers blocs daten de 1962.
Es tracta d'un exemple més de la tendència que va sorgir en els anys 50 d'escampar per Catalunya polígons industrials amb habitatges annexos i alliberar Barcelona de la congestió.
La primera indústria va ser CYDSA i Hamol i estava situada al marge dret del Riu Mogent, es va inaugurar al juliol de 1962.
Per a les famílies treballadores es preveia construir més de tres mil habitatges, però finalment només es van acabar un miler, amb l'arribada de immigrants procedents del Sud d'Espanya es va superar la població amb més de 1000 habitants i es van haver de construir més vivendes.
